Avui hem tornat a anar pels voltants de Myvatn. Primer a veure els pseudocràters de Skútustaðagígar. Feia bona temperatura i no feia vent, i aixó s’ha traduit en un enjambre de mosques. Sort que no picaven, però molestaven bastant.
Fotos dels pseudocràters i més bichos.
Següent parada, Dimmuborgir, el camp de lava que es veu que va sortir a juego de tronos. Molta gent al principi, però només amb 3 km d’excursió, desapareix tothom.
Una mica d’esport no va mai malament… aquest cop perseguint les cabres.
Hem dinat al cafè d’allà, segueix sent un lloc amb detalls com vaig dir ja fa 12 anys, menjar molt correcte i ben amables (i molt joves com a molts llocs d’aquí, que deu ser tradició que els quasi adolescents treballin a l’estiu). Terrasseta amb vistes per aprofitar el bon temps, on una senyora gran islandesa ens ha preguntat d’on érem i resulta que l’au-pair del seu fill també és catalana. Volia que ens vinguessin a saludar però el fill li ha dit que ja eren al parking. Per la zona on estem, a Illugastaðir, hi ha força islandesos de vacances, sobretot sent cap de setmana.
I per acabar el dia, un bany als Mývatn Nature Baths, molta gent però ben posada. Evidentment és artificial però amb aigua calenta «natural» i la seva corresponent olor a ous bullits, no com a les piscines que és aigua freda escalfada. El Bruno s’ha dedicat a fer-se tractaments cutanis amb la sorra del fons 🙂 No es podien fer fotos, però al marxar alguna ha caigut. No eren molt estrictes.
La ferida del peu del Bruno, ja s’està curant. Se la va fer en un tobogan a Reikjavik i encara l’arrastrem.
Penúltima parada, de nou a la cascada de Goðafoss aquest cop a l’altre costat. Les fotos des de l’East Bank i des de baix.
Última parada no podia faltar el parc de cada dia. I només arribar a casa, bany al capritxet.
I avistament de balenes, aquesta ens servirà ja que hem decidit que demà seria dia d’estar per casa i no anirem a veure les de veritat (això dels tours turístics fa mandreta, i algo tipus Grímsey encara és massa llarg i lluny).
